Bon Nadal!!

Ara que els dies són tan curts, sembla que fins i tot vé de gust que faci fred i nevi de valent. I què millor que poder-s'ho mirar des de la finestra al costat de la llar de foc i amb un cafè amb llet calentíssim a les mans....

En fi, sembla que aquest any tindrem un Nadal més primaveral que hivernal, així que, per als qui també us vindria de gust estar en una postal d'hivern, aquí us en deixo una.

Bon Nadal!

Làmpara de paper - LA DEFINITIVA

Ara si!!! Ja ho tenim això!!! Tatxaaaaaaan

Tot plegat ha estat un pèl més laboriós, però ja se sap: "Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa!" I, en definitiva, tot el què hi he invertit de més ha estat temps, i això encara m'ho puc permetre.

Aquesta vegada estava decidida a no tornar-me a equivocar, així que vaig fer un parell de proves prèvies. La primera es tractava de ruixar els cercles de paper amb laca del cabell, i esperar uns dies a veure els resultats.... Vaig provar-ho amb tovallons de color vermell.

Llavors vaig començar a veure la llum... Fixeu-vos amb la imatge. El cercle de l'esquerra està ruixat amb laca. El cercle de la dreta no. En qüestió d'hores el cercle que no tenia laca va començar a doblar-se.

Mentre deixava passar el temps reglamentari (vaja, el què em va semblar), vaig provar, amb uns altres cercles de pintar-los amb una solució de cola blanca i aigua. No en tinc imatges, però tant se val, va ser un fracàs. El cercle de paper és tant fi que pràcticament es va desintegrar amb tanta aigua.

Així doncs, i tornant a la primera prova amb la laca... tampoc us penséssiu que és qüestió de bufar i fer ampolles... doncs penseu que els cercles de paper són finíssims, i en passar l'spray pel damunt, surten tots volant!! Així que s'hi ha de posar paciència i estratègia. Jo ho vaig fer espraiant de manera paral·lela, és a dir, com una avioneta que ruixa pesticida... passant per sobre i deixant que caiguin les partícules pel seu propi pes al damunt de la zona desitjada. Vaja, sense orientar l'spray cap als cercles de manera directa.

Em va semblar llavors que els cercles quedaven un pèl arrugats, així que, en grupets vaig decidir planxar-los. (Li he de treure rendiment a la magnífica planxa que ens va regalar la Montserrat i que fem servir tant poc....). Van quedar esplèndids!!

I apa, de nou a enganxar-los a la làmpara de paper. Aquest cop en vaig comprar una a Ikea, per 2,5€. Més econòmic impossible!!

I aquest és el resultat. Molt millor que l'anterior oi?

A dia d'avui, no us la puc ensenyar penjada, doncs el lloc on ha d'anar encara no està preparat. Quan ho estigui, us la tornaré a ensenyar!

Làmpara de paper - Primer intent

...no encoratja massa això de primer intent no?
Ja ho sé, d'acord, però tots sabem que quan ens equivoquem és quan més aprenem, així que..endavant les atxes!!

Vaig "robar" aquesta idea a la Marha Stewart. Pels què no la conegueu, l'Oprah del món de les idees brillants i de baix cost. Una veritable artista!

Em va semblar una gran idea pel baix cost que suposava (9,97€) i l'espectacular resultat.

Elements necessaris:

- Una làmpara de paper d'aquelles tant odioses però tant barates que tots n'hem tingut una en algun moment de les nostres vides (si, si, tu també, no facis cara de despistada!!)

- Cel·lo de dues cares

- Tisores

- Cercles de paper d'un color (jo vaig fer servir tovallons de paper del casa, i els vaig retallar. Separant cadascuna de les capes de paper)

- Una mica de paciència (però no gaire, de veritat)


Es tracta d'anar enganxant els cerles de paper a la làmpara, de manera que quedin com escates de peix. Jo vaig començar per sota, i per fer-ho i que els cercles no s'arruguin, val la pena que treballeu amb la làmpara penjada d'algun lloc, i així no sigui necessari arrepenjar-la.

Per desgràcia hi va haver un petit detall que no vaig contemplar... no vaig tenir en compte que les fibres de paper absorbeixen humitat, i per tant, a mesura que han anat passant els dies, alguns dels cercles s'han anat cargolant. En fi, hi trobaré una solució, segur!!

Canelons per Nadal

Ja no queda res per Nadal, justament dues setmanes, així que avui, i ja que m'havia ofert al meu pare a fer el sopar de Nadal, he preparat el plat fort del sopar de Nadal d'aquest any, canelons.
La part bona d'aquest plat, és que l'he preparat avui, per d'aquí dues setmanes, o sigui, que un cop fets, cap al congelador fins el dia 24.
Així, començo a explicar-vos com els he fet.

Ingredients: ( per a 8-9 persones)

36 plaques de canelons ( dues caixetes) de les que no s'han de coure, només posar en remull.
130grs d'oli d'oliva verge
250grs de ceba tallada daus
3 alls
225grs de tomàquet triturat ( natural o en conserva)
300grs de pit de pollastre tallat a daus
300grs de vedella, tallada a daus
300grs de carn magra de porc, tallada a daus
Sal
2 fulletes de llorer
Pebre
75grs de farina
250grs de llet
Salsa beixamel
Formatge ratllat


Preparació:

1.- Posa l'oli a la Thermomix, i programa 3 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
2.- Afegeix la ceba i els alls. Programa 6 minuts, temperatura varoma, velocitat 1.
3.- Afegeix el tomàquet i programa 3 minuts, temperatura varoma, velocitat 1.
4.- Afegeix les carns, prèviament salpebrades i el llorer. Programa 35 minuts, temperatura varoma, velocitat 1.
5.- Afegeix la farina i programa 3 minuts, temperatura varoma, velocitat 1.
6.- Retira el llorer i programa 10-20 segons, velocitat 4-6, per triturar la carn. Fes-ho més o menys temps, i més o menys velocitat en funció de com vulguis de molt o poc triturat.
7.- A continuació, incorpora la llet i programa 5 minuts, 100º, velocitat 3.
8.- Retira el vas i deixa refredar el farcit dels canelons. Un cop fred, i amb les plaques ja cuites, o remullades, en funció del què hagis escollit, pots començar a omplir-les i anar-les posant en una plata.
Pots escollir plates grans o bé, com ha estat el meu cas, plates individuals d'un sol ús per guardar, congelar i posar al forn.
9.- Un cop ja tens tots els canelons fets, ara toca posar-hi la beixamel a sobre. Si la voleu fer a la mateixa Thermomix, us deixo també la recepta després d'aquest escrit.
10.- Un cop posada la beixamel, posa-hi el formatge ratllat a sobre i ja els tens a punt, ja sigui per ficar al forn per gratinar-los, i bé per tapar i posar al congelador, tot esperant el dia.

Beixamel

Ingredients:

1 cullerada de oli d'oliva verge
50grs de mantega
110grs de farina
1 litre de llet sencera
Sal
Una mica de nou moscada
Una mica de pebre

Preparació:

1.- Posa l'oli i la mantega al vas. Programa 1 minut, 100º, velocitat 2.
2.- Obra la tapa i afegeix la farina. Programa 2 minuts, 100º, velocitat 1.
3.- Incorpora la resta d'ingredients, mescla 5 segons, velocitat 7, i després programa 8 minuts, 100º, velocitat 4.
4.- Ja tens feta la beixamel, pots cubrir el plat, en aquest cas els canelons.

Bon Profit!!

L'abans i el després d'un biombo modernista

La història d'aquest biombo va ser amor a primera vista.

Crec que va ser la primera cosa a la qual vaig prestar atenció quan vem valorar viure en aquesta casa. Malvivía al soterrani de la casa, al lloc més brut i oblidat. De fet va ser la peça que em va empènyer a buscar un curs/taller de restauració de mobles antics.

Per sort estava en bon estat. Les teles ja us podeu imaginar que va ser el primer que va anar de cap a les escombreries. De fet, també va ser el què em va donar més mal de caps a l'hora de substituïr... Vaig trobar que aquesta, seria la tela perfecte per al biombo, una seda brodada a mà.

Però aquestes coses sempre tenen un "però"...i jo ja me l'ensumava... clar, el preu!! "Només" valia 205€/m!! ... així que no vaig tenir més remei que buscar una alternativa.

Em vaig acostar fins a Ribes & Casals, tota una llegenda en la comercialització de teles a casa nostra, i vaig comprar-hi una seda de color fucsia. Vaig trobar molt encertada la idea que em va suggerir la meva mare, fer-la pintar a mà. Així que vaig enviar la tela fucsia i les imatges de la seda brodada a mà a una persona que es dedica a pintar sobre textil. Va fer un treball magnífic!! No trobeu?
Resultat? Un disseny únic i personalitzat.

Personalitzar un flexo amb washi tape

Sempre m'han agradat els flexos. Si, si, aquells de taula de treball. Abans només els feien en vermell, negre o blanc, i eren molt típics de les taules de dibuix professionals. Per als més joves, sapigueu que abans es dibuixava amb llapis i ròtrings i es feia a mà!

Ara però, tinc la sensació que els flexos són només de color gris platejat. Què se n'ha fet del vermell, blanc i negre?

En qualsevol cas, i malgrat ser una eina divertida i polivalent, ja que et permet moure'l tant com vulguis i en la direcció i sentit que més et convingui, vaig trobar que era una mica avorrit tot ell... així que vaig decidir transformar-lo una miqueta!

Aquest era el flexo original:

Aprofitant que l'anterior divendres havia tingut l'ocasió de passar pel Servei Estació de Barcelona (un gran lloc per distreure's durant hores i hores) i comprar els meus primers rotlles de washi tape. Quina emoció!!!

Pels què no el conegueu, el washi tape és un tipus de cel·lo de colors, a vegades estampat, i amb una textura molt agradable. A més, permet enganxar-lo i desenganxar-lo tantes vegades com et convingui, fet que el fa encara més interessant.

Què us semblen els resultats?? Va, algun comentari!!!

Només afegir que, a banda dels resultats, tot plegat ha estat d'allò més econòmic:
Flexo TERTIAL (IKEA) - 7,99 €
Washi tape (paquet de 2 unitats al Servei Estació) - 5,75 €

Us podeu imaginar que, la quantitat de washi tape que he utilitzat és molt petita, per tant, la despesa total segur que no arriba als 10€.

Bastonets de pa o com els coneixem a casa: "Palitos"

Bon dia!!!

Avui us porto una recepta super fàcil, bona, i que, a més, podeu fer amb els vostres nens, ja que els semblarà que fan plastilina, però.... ep!! com si fos plastilina, però "lo" just, que sinó s'emocionen tant que la massa queda fet un nyap!!

Ingredients: ( per unes 30 unitats)

500grs de farina de força
1 cullaradeta de sal (10grs)
20grs de llevadura premsada fresca, de forner
1 cullarada de mel ( 25grs)
40grs d'oli d'oliva verge extra
280grs d'aigua

i per la decoració:
un grapat de farina
un grapat de llavors de sèsam
un grapat d'orenga

Preparació:

1.- Posa al vas de la Thermomix la farina i la sal. Programa 10 segons, velocitat 5.
2.- Afegeix la llevadura partida a trossets amb els dits, la mel, l'oli i l'aigua. Amasa 5 minuts, vas tancat, velocitat espiga. Quedarà una massa tova i elàstica.
3.- Treu la massa i posa-la sobre una superfície untada previament amb oli. Exten-la bé amb les mans, i pinzella-la amb força oli. Deixa reposar 1 hora.
4.- Encén el forn a 220º i forra les safates amb paper vegetal per a forn.
5.- Ara ve la part divertida.....extén la massa en una planxa rectangular d'uns 25x45cm, i amb un ganivet fes tires d'uns 2cm de gruix. Ara és quan el teus nens poden jugar....deixa que juguin una mica amb cada tira, i que la rebossin amb les llavors de sèsam, amb l'orenga, o simplement amb farina. Nosaltres a casa en fem una mica de cada, perquè ens agraden totes, però ja estic pensant en provar de posar-hi altres llavors i herbes, com ara les llavors de rosella, molt típiques ens els panets alemanys.
6.- Un cop els tens ben arrebossats, estira'ls al mateix temps que els posen a la safata del forn. Si voleu, en podeu fer alguns de més cargolats, alguns de més curts, altres més llargs....
7.- Fica'ls al forn entre 10 i 15 minuts, en funció del gruix. Pensa que han d'estar ben cuits, per a què tinguin un toc cruixent.

* Si els vols molt cruixents, pots posar un bol amb aigua dins el forn i de tant en tant ruixar amb aigua els bastonets, perquè quedin ben cruixents!

Apa doncs, ja teniu un entreteniment perfecte i molt sa per anar menjant mentre veieu una pel·lícula!!

Patates amb fredolics

Divendres vaig gaudir d'un sopar al més pur estil berguedà: Escudella de blat de moro escairat, pèsols negres, patates emmascarades, patates amb col, i patates amb fredolics (entre d'altres)! deu n'hi do no? Certament amb el fred que feia aquella nit (-5ºC deia el meu cotxe quan tornava cap a casa), aquest tipus de plats s'agraeixen. I no és tansols una qüestió d'ingesta de plats calents i calòrics, sinó que aquests en concret, tenen una escalfor especial, la de casa, la de tota la vida.

Tot això per fer-me recordar que, el cap de setmana passat en Quim (que no és berguedà, però aviat li donarem el títol) i la Txell van portar-nos un grapat de fredolics i de rovellons d'aspecte esplèndid i de millor sabor.

No vaig poder evitar pensar el el clàssic plat de patates amb fredolics... i així va ser!

La recepta no té gaire misteri, encara que reconeixo que les vaig fer una mica a estil propi, per dir-ho d'alguna manera! És per això que trobareu que la recepta no és massa acurada... però també té un toc especial així!

Ingredients:

- Fredolics (els què hàgiu collit! Aquests sempre són els més bons! Especialment si us heu llevat d'hora)

- Patates (cal aproximadament el doble en pes de la quantitat de fredolics de què disposeu)

- Cansalada. Jo en el meu cas vaig acostar-me fins a cal Colell (gran carnisseria berguedana) per deixar-me aconsellar sobre el tipus de cansalada més adient... al final? una mica de cada tipus, talladeta a daus i ben saltejada a la paella. La quantitat? No us sabria dir... tanta com us vingui de gust menjar-ne! hehe

- Una mica d'all i julivert


Preparació

1.- Primer de tot cal pelar, netejar i tallar les patates a daus. Un cop fet les fem bullir.
2.- Mentrestant saltegeu la cansalada en una paella (jo ho faig sense oli, doncs precisament el què voldrem és que la cansalada deixi el suquet). Quan estiguin ben enrossits, treiem la paella del foc i separem la cansalada del suc.
3.- Netegem ben nets els fredolics i els tallem en trossets no gaire grossos.
4.- En una altra paella saltegeu els fredolics. És important que no ho feu conjuntament amb la cansalada, doncs penseu que els fredolics deixaran anar aigua. Quan l'hagin tret tota, llavors és quan hi afegim el suc que ha fet la cansalada en coure-la.
5.- Un cop tingueu les patates bullides, les escorreu i les xafeu amb una forquilla.
6.- Finalment, cal ajuntar les patates xafades, els fredolics i la cansalada en una sola paella....i... aquí vé el TRUC FINAL!!! Deixeu que es cremin una miqueta per sota. La crosta de recremat és boníssima!!

Espero que us agradi!

Detalls de façana: La importància de l'enginy

És tant cert allò que diuen els castellans de "más vale maña que fuerza"... En aquest cas l'enginy és mèrit 100% de l'August. Un cop ja comencem a tenir la façana neta i polida, resulta que clar, queda fora de l'abast de la canalera de recollida de pluvials, precisament el gruix que hem posat d'aïllament...

Així que l'August ha enginyat aquest invent. En realitat és un cordó gruixut de silicona, de manera que, quan l'aigua de pluja s'escoli per damunt del perfil de xapa que recobreix l'aïllament per la part superior, aquest es desviarà cap al lateral, esvaïnt qualsevol possibilitat que l'aigua pugui tocar la façana Est.

Potser en aquesta imatge queda més clar no?

No ho trobeu una idea brillant?